El passat divendres 21 d’octubre la coordinadora de Festes Majors Autogestionades d’Alboraia (FESMAL) va organitzar un homenatge a l’escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives en el centenari del seu naixement, qui, a més a més, és fill adoptiu del poble. Amb una programació especialment pensada per als menuts, l’objectiu va ser acostar el personatge valencià als ciutadans d’Alboraia.

Tot va començar la vesprada del dijous quan, al voltant de dues taules, es va reunir tot aquell que passava per la plaça, per pintar banderoles de colors i decorar la plaça per rebre l’acte del dia següent.

A les sis de la vesprada del divendres, així ho marcava el rellotge de l’església, la plaça del Poble estava ocupada per prop d’un centenar de persones entre fills, pares i avis; tots ells expectants. L’actuació de Rodamons Teatre va omplir la vesprada de música, balls i rondalles que van fer les delícies de la canalla i de la resta d’assistents. En acabant, per tal de recuperar les forces de dansar, cantar i escoltar, la FESMAL va convidar a orxata tots els presents.

                           

Des de la coordinadora de Festes Majors Autogestionades d’Alboraia s’entén que són necessaris actes que promoguen la utilització dels espais públics, que permeten la interacció entre les persones, que recuperen la tradició oral valenciana i que reivindiquen les figures més rellevants de la nostra cultura. En aquest sentit, es valora l’acte de manera positiva per la resposta de la gent i perquè, tot plegat, va resultar una vesprada d’allò més agradable!  

          

Homenatge a Enric Valor 2011

Posted: 14 Octubre 2011 in Uncategorized
La FESMAL s’enorgulleix de convidar-vos a l’homenatge que farem a l’insigne escriptor i gramàtic valencià ENRIC VALOR i VIVES que tindrà lloc a la plaça del poble d’Alboraia el proper dia 21 d’octubre, a les 18 hores. 
L’acte comptarà amb l’actuació de Rodamons per amenitzar, amb música i rondalles, una vesprada banyada en orxata.
Vos hi esperem!!Enric Valor

Malgrat la previsió meteorològica, aquest dissabte 3 de setembre prop d’un centenar de persones es van acostar a aquest poble de l’horta per retre homenatge al poeta de la comarca, Vicent Andrés Estelles, gràcies al dinar organitzat per les Festes Majors Autogestionades d’Alboraia (FESMAL).
El dinar, caldera d’arròs amb fesols i naps i amanides de l’horta, va transcórrer en un ambient festiu i musical fins a les 4 de la vesprada, moment en què els poetes, coordinats pel poeta local Andreu Galán, començaren el recital de poesia. Aquest, però, hagué de realitzar-se en el garatge de la família Galán, ja que també la pluja volgué estar present en l’acte i no va aconseguir agualir l’esplèndida jornada.

Els poetes Andreu Galán, Ivan Brull, Encarna Sant-Celoni, Manel Marí i l’actor Domingo Chinchilla, acompanyats a la guitarra pel cantautor Àlvar Carpi, a més de l’actuació del cantautor, amenitzaren la vesprada i animaren molts dels assistents a participar-hi, per tal de conéixer més a fons l’obra del poeta.

FESMAL es felicita per l’èxit de la Diada, i vol mostrar el seu agraïment a tothom, per l’assistència i la participació, encara que especialment a tots els poetes participants i a la família Galán, per l’aixopluc facilitat: ells han fet possible la diada un any més.

 

Homenatge blocaire a Estellés

Posted: 4 Setembre 2011 in Uncategorized

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit , no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.
Potser en el moment de la Ressurecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n’anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida — sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella —
anava per València, pels carrers de València.
Modestaments diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte…Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més,
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris d’aquells duies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàveu en estrenar la vida
definitivament, l’alegre veïnat.
l metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.
aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.
Els xiquets van a l’escola. S’escolta la campana
veïna de l’església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l’idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah, tu, Val`ncia meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valenciants?
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígines.
Més avant escriuràs el teu cant a València.

“Cant de Vicent”, Vicent Andrés Estellés

Per a la sobretaula, ANDREU GALAN, MANEL MARÍ, IVAN BRULL, DAVID C. BOU, DOMINGO CHINCHILLA, ENCARNA SANT-CELONI i ALVAR CARPI ja ens han confirmat la seua presència per recitar i musicar l’homenatge.

Tothom està convidar a participar-hi!